Winton Marsalis Septet at Village Vanguard 1990-1994

El que avui escoltarem ens ofereix una petita mostra del que va passar durant set nits mítiques en el Village Vanguard, ja que cap banda va treballar allí de dilluns a diumenge de manera mes estable, tot i que el personal de la banda de Marsalis va canviar de banda una vegada i una altra, amb Todd Williams i Marcus Roberts en lloc de Victor Goines i Eric Reed principalment. Però tot això és part del que fa que aquest conjunt d’actuacions van ser tan imponents. Es pot veure que aquella banda, amb qualsevol dels seus membres, va ser una de les més grans no sols del seu temps sinó de tots els temps del jazz. T’ho permet saber, el swing, la precisió, el foc i l’originalitat de la música que escoltarem avui i que per moments son absolutament aclaparadors. Gran part d’això té a veure amb el propi Marsalis, que deixa clar, una vegada més, que és el rei de la trompeta d’avantguarda fermament arrelada en el jazz, el blues i el swing durant tots els 80 i mitjans dels 90. El foc creixent amb el qual executa diversos dels passatges d’aquestes improvisacions poderosament aventureres recorda a Roy Eldridge realineat per a un altre moment o època. Les seves balades parlen per si soles.

Després està la manera de tocar de la banda. Totes dues seccions rítmiques tenen formes molt originals d’acompanyar als improvisadors, amb Herlin Riley entrellaçant ritmes de carrer de Nova Orleans amb la seva pròpia versió inventiva del llenguatge del jazz.Reginald Veal, majestuos en les seves introduccions a molts del temes, per no esmentar el material que treu tema rere tema en la secció rítmica, deixant clar que no sols va ser el gran baixista potent de la seva època, sinó també el que va aportar el conjunt més singular de síncopes i idees que va utilitzar per a crear contrapunts amb ritme. Aquest contrapunt és treballat de diverses maneres pels dos pianistes més impressionants de la dècada dels 90, Marcus Roberts i Eric Reed, cadascun dels quals inventa amb audàcia rítmica i originalitat prenent de referencia i posant el relleu del piano en la secció rítmica que Ellington, Monk, Lewis i Silver van portar a tan profunda autoritat. Wes Anderson és l’home principal en el seu instrument en la seva generació. Todd Williams i Victor Goines són igualment impressionants i Wycliffe Gordon és reconegut entre els músics com el jove mestre del que fa amb aquest trombó. En total, aquests són tipus de músics que fan que el públic surt i cridi, la qual cosa feien totes les nits en el Village Vanguard exhibint una espècie de virtuosisme de conjunt que, donada la durada de la interpretació, estableix un altre estàndard per a la interpretació en grup

Podcast: Play in new window | Download